Text argumentatiu: MALTRACTAMENT ANIMAL

Per què la gent vol tenir animals si després els abandonen o no els cuiden?

D'entrada, a Espanya cada 4 de 100 espanyols afirmen haver deixat la seva mascota sola a casa per poder anar-se'n de vacances. Cada any es maltracta al voltant 60.000 animals en festes i el 95% els fan servir en els Sant Fermines, zoològics, circs, etc.

En els zoològics, els animals es passen els 365 dies de l'any tancats en gàbies, en els Circs, l'únic que fan són espectacles de risc perquè la gent que els va a veure s'ho passin bé veient-los patir.

En canvi, què passaria si fossin els animals els que ens maltractessin a nosaltres? Sentiríem tot el que senten ells quan son maltractats. Ens agradaria passar-nos tota la vida tancats en algún lloc? No ho crec. Almenys a mi, no m'agradaria. Per això jo no he deixat mai a ningú que maltracti un animal. Odio la gent que ho fa, perquè, al cap i a la fi, quina diferència hi ha entre un animal i una persona? Per mi cap. Els dos som éssers vius i tenim sentiments.

 Malgrat tot això, la gent segueix anant a "Las Corridas de Toros", als circs, o zoològics. L'únic que desitjo ara es que s'acabi tot això, i que algún dia la gent se n'adoni que la vida dels animals val exactament el mateix que la nostra.

Carta informal a una amiga.

Ei, Maria!

Doncs, com ja saps, porto dos dies a l'Àfrica de vacances, per desconnectar, veure món i viure una experiència realment flipant! Hauries de veure tot això, tu que ets tan tiquis-miquis. Al·lucinaries, és tot tan... No sé com explicar-t'ho perquè ho entenguis. Aquí no hi ha ni súpers, ni caixers autòmatics, ni molt menys, botigues i més botigues de roba, de les que t'agtraden tant a tu! Això és perfecte i horrible a la vegada. Tanta tranquil·litat, bon ambient, paisatges preciosos..., però alhora saber que aquí cada dia mort més d'un nen, que no es respecta gens la dona, que hi ha explotació infantil... Però tot i això és impressionant, aquesta manera de sobreviure, com si aquesta qualitat de vida fos la més normal del món. Ahir em van fer unes trenes per tot el cabell, ja veuràs d'aquí una setmana quan arribi i em vegis, al·lucinaràs! Bé noia, et deixo que es fa tard aquí!

Un petó i una abraçada.

(firma)

PD: T'he enviat una postal amb una foto i l'adreça de l'hotel, si tens un moment, escriu-me i diga'm què tal tot per allà. ;-)

Carta informal a una amiga en abreviació.
Ei, Maria!
Dncs, com ja saps, prto 2 dies a l'Àfrica de vcances, x desconnectar, veure món i viure 1 xperiencia realment flipant! Hauries d veure tot això, tu k ets tant tiquis-miquis! Al·lucinaries, és tot tan... Nse com explicar-t'ho pq ho entenguis. Aquí n hi han ni súpers, ni caixers automàtics, i molt - botigues i + botigues de roba, d les que t'graden tant a tu! Això és perfecte i horrible a la vgada. Tnta tranquilitat, bn ambient, paisatges preciosos..., xò alhora sber que aquí cada dia mort + d'un nen, que n es erspecta gens la dona, q hi ha explotació infantil... xò tot i això és impressionant, aqsta manera de sobreviure, com si aqsta qualitat de vida fos la més normal dl món. Ahir em van fer unes trenes x tot el cabell, ja veuràs d'aquí una stmana kuan em vegis, al·lucinaràs! B noia, et deixo q es fa tard aquí! 
1 petó i 1 abraçada.
(firma)


PD: T'he nviat 1 postal amb 1 foto i l'adreça d l'hotel, si tens 1 moment, escriu-me i diga'm com va tot per allà. ;-)

Programes de tele i pares desbordats. Espectacle o  educació?

"Hermano Mayor", un  programa de televisió que emet la televisió a través de la cadena "Cuatro", està sent líder d'audiència en edats entre els 13 i els 34. La raó d'aquesta audiència és que el programa tracta sobre joves d'avui en dia que tenen problemes de comportament amb la seva família, a qui pirquen o maltracten. Cada capítol es un cas d'un noi/noia diferent, però encara que pugui semblar sempre el mateix són nous reptes i noves emocions i això atrau al públic perquè hi ha casos molt difícils o estranys. El programa educatiu era un espectacle, però el mateix Pedro, el que ajuda els joves amb els seus casos, ha deixat clar que en cap moment aquest programa s'ha fet perquè la gent es rigui d'aquells nois, sinó perquè els nois s'adonin que ham de tenir un bon comportament.

Nous curs, noves emocions, els problemes de sempre.

Xavier Gual és un professor d'un institut que està a punt de començar un nou curs. Gual explica que la crisi està afectant el seu institut. No hi ha diners per res, l'institut ha d'estalviar amb tot el possible: calefacció, llibres, etc. També afegeix que l'1x1, allò dels portàtils que es va fer l'any passat ara ja no es fa perquè a més que comportava molta despesa per les famílies, els alumnes es distreien molt. I a part, havien de comprar material perquè molts llibres d'aquests, que venen en PDF, no explicaven tot el que els professors volien. Menciona que també que ara han instal·lat les pissares digitals, aviam si així entra millor el temari que no en les pantalles d'ordinadors. Li preocupa també que amb les eleccions generals que hi ha programades per aquest novembre hi pugui haver un canvi en el sistema educatiu, cosa que no li agradaria que passés.