RELAT D'INTRIGA
La Clara portava una hora caminant sense rumb quan li va semblar veure algú conegut. S'hi va fixar més detingudament i s'en va adonar que no la coneixia. Era una dona amb la qual es trobava sempre al tren a la mateixa hora i en el mateix vagó. Però avui no anava amb l'home que sempre l'acompanyava. Aquesta dona cada dia entrava amb un home alt i prim, s'asentaven un davant de l'altre i cada un llegia una llibre. Primer es pensava que no es coneixien i que només coincidien al tren, però després de dos anys entrant junts en el mateix vagó i asentant-se un a davant de l'altre estava clar que anaven junts.Com que no tenia res a fer va pensar que seria divertit preseguir a aquella dona. Al principi li va ser difícil, perquè hi havia molta gent i caminava molt ràpid.
La Clara la va seguir carrer avall. La dona es portava de manera estranya. Semblava que sabés que la Claudia la estava seguint. La Clara cada cop estava més intrigada per on aniria a parar seguint a aquella dona. Havia començat com un joc però començava a ser divertit. La dona es va ficar al metro. Les dues estaven al metro, però com que hi havia molta gent i va començar a entrar i sortir gent la va perdre de vista. Mai la va tornar a veure al vagó del tren i va saber que la investigació havia acabat, almenys de moment.

EL BAR DE L'INSTITUT

El bar de l'institut estava ple d'alumnes, professors i algun encarregat de la neteja donant voltes i parlant amb veu alta de qualsevol cosa. Hi havia un parell de taules juntes on hi havien diversos alumnes de batxillerat que estudiaven pels exàmens finals. Al final del bar, molts nois junts competien per demostrar qui tenia més força.

Les nenes presumides, dretes a un costat del bar, amb les BlackBerry's i els iPhone's pentinant-se i posant-se rímel. Els professors reunits a la porta del bar, fumant i parlant de diversos temes. És un bar d'institut qualsevol, on el que més es respira, són ganes de que arrivi l'estiu, per part de tothom.

Com em veig d'aquí a 20 anys?
Jo crec que d'aquí a 20 anys, les coses hauran canviat molt. A mi m'agradaria viure a Nova York. Lluny d'on sóc ara, passar d'un simple poble a la gran ciutat. Sempre he somiat en visitar New York, però de moment, mai he tingut ocasió de fer-ho.
M'agradaria tenir un home alt, llest i que m'estimi. Dos fills. Nen i nena, vull que es diguin Ester i Marc.
Sempre he pensat que en un futur, vull dedicar-me a la fotografía, cosa que no sé si és perquè elmeu tiet és fotògraf, però sempre m'ha atret aquest món. M'imagino directora d'una empresa de models. Pot ser es diria "Mesas photographies" o un nom semblant. Vull seguir mantenint una bona relació amb els meus pares i el meu germà, ja que per a mi són el més important en la meva vida. També m'agradaria tenir dos gats, m'encanten. Diuen que totes les coses importants que faràs durant la vida començen per un petit passet, oi? Doncs deu ser per això que sempre porto la meva càmera arreu on vaig. :)

RESUM CAPÍTOL 14 "EL GOS DELS BASKERVILLE"

A l'arribar a la casa Marripit, la boire s'havia fet molt forta i ja no es veia res. Els detectius esperen que el barnoet se'n anés a la mansió Baskerville a peu. Quan Sir Henry ja havia passat per davant d'on es trobaven aquests, apareix el gos enorme d'entre la boire i corre cap a Sir Henry.

Els detectius estàven paralitzats, Holmes el va disparar i el gos va fer un crit horrorós. Quan el gos s'ablançà sobre el baronet, va començar a disparar-li fins que el van matar. Van a buscar a Stapleton, però no el troben, però si troben a la seva dona, lligada a l'habitació amb marques d'haver estat maltractada. Suposen que el naturalista es troben als aiguamolls, així que van a buscar-li i s'adonen de que no hi és, per tant dedueixen que ha estat enfonsat als aiguamolls.

RESUM CAPÍTOL 15 "EL GOS DELS BASKERVILLE"

Holmes i Watson fan un resum de les dades, les dedicacions i errors comessos durant l'ivestigació. Passant el temps parlen de Sir Henry, d'Stapleton, etc.

CURRÍCULUM

-Lloc de treball sol·licitat: Centre d’estètica i perruqueria

1. Dades personals:

-Nom: Júlia Mesas Ruiz

-Lloc i data de naixement: Figueres, 19 de setembre de 1990

-DNI: 45 778 334 I

-Adreça: C. Major nº5, Fortià (Girona)

-Telèfon: 649155881 -Correu electrònic: juuliiaa29@hotmail.com

2. Com em veig com a persona?

Jo, com a persona, em veig treballadora. Ja des de petita m’ha agradat la perruqueria; tallats, decorar ungles, extensions, etc. També hi ha coses que se’m donen malament, per exemple, les permanents, ja que vaig estar estudiant els diferents tints i no ho he entès mai. Ja tinc pensat el nou look que triomfarà aquesta temporada (o no, depèn de si agrada a la gent). Així que us deixo amb una mica més informació de la meva vida!

3. Formació:

- Graduat Escolar a l’INS Castelló d’Empúries, any 2012.

- Certificat de Nivell A i B de la llengua Catalana i Castellana.

- Cicle de grau mitjà de perruqueria i estètica (IES Ramon Muntaner - Figueres) Vaig escollir aquest cicle per tenir domini de la meva llengua paterna i parlar-la amb més facilitat.

- Curs d’accés al grau superior(IES Ramon Muntaner – Figueres)

- Curs especialització en “cuts&nail” (IES Ramon Muntaner – Figueres)

4. Experiència professional:

- Maquilladora de diversos artistes de televisió.

- He treballat durant un any a la perruqueria “Hair’s Center” de Trafalgar Square de Londres, on la meva especialitat eren extensions de color vermell. (Aquesta especialitat es deu a que una vegada em van demanar extensions de color groc i em van quedar vermelles, i des de llavors només en faig de vermelles)

5. Dades complementaries:

-Idiomes: Domini escrit i oral del català, castellà i anglès. Nivell mitjà de francès.

6. Informes:

- Poden demanar referències sobre la meva estada com a perruquera a la perruqueria”Hair’s Center” de Londres a la senyora Kristen Jones, la cap de personal del centre de perruqueria i estètica trucant al seu número de telèfon 651 166 791, o a l’adreça de correu electrònic: kjonesharscenter@gmail.com

Dijous, 26 de gener de 2012.

Text argumentatiu: MALTRACTAMENT ANIMAL

Per què la gent vol tenir animals si després els abandonen o no els cuiden?

D'entrada, a Espanya cada 4 de 100 espanyols afirmen haver deixat la seva mascota sola a casa per poder anar-se'n de vacances. Cada any es maltracta al voltant 60.000 animals en festes i el 95% els fan servir en els Sant Fermines, zoològics, circs, etc.

En els zoològics, els animals es passen els 365 dies de l'any tancats en gàbies, en els Circs, l'únic que fan són espectacles de risc perquè la gent que els va a veure s'ho passin bé veient-los patir.

En canvi, què passaria si fossin els animals els que ens maltractessin a nosaltres? Sentiríem tot el que senten ells quan son maltractats. Ens agradaria passar-nos tota la vida tancats en algún lloc? No ho crec. Almenys a mi, no m'agradaria. Per això jo no he deixat mai a ningú que maltracti un animal. Odio la gent que ho fa, perquè, al cap i a la fi, quina diferència hi ha entre un animal i una persona? Per mi cap. Els dos som éssers vius i tenim sentiments.

 Malgrat tot això, la gent segueix anant a "Las Corridas de Toros", als circs, o zoològics. L'únic que desitjo ara es que s'acabi tot això, i que algún dia la gent se n'adoni que la vida dels animals val exactament el mateix que la nostra.

Carta informal a una amiga.

Ei, Maria!

Doncs, com ja saps, porto dos dies a l'Àfrica de vacances, per desconnectar, veure món i viure una experiència realment flipant! Hauries de veure tot això, tu que ets tan tiquis-miquis. Al·lucinaries, és tot tan... No sé com explicar-t'ho perquè ho entenguis. Aquí no hi ha ni súpers, ni caixers autòmatics, ni molt menys, botigues i més botigues de roba, de les que t'agtraden tant a tu! Això és perfecte i horrible a la vegada. Tanta tranquil·litat, bon ambient, paisatges preciosos..., però alhora saber que aquí cada dia mort més d'un nen, que no es respecta gens la dona, que hi ha explotació infantil... Però tot i això és impressionant, aquesta manera de sobreviure, com si aquesta qualitat de vida fos la més normal del món. Ahir em van fer unes trenes per tot el cabell, ja veuràs d'aquí una setmana quan arribi i em vegis, al·lucinaràs! Bé noia, et deixo que es fa tard aquí!

Un petó i una abraçada.

(firma)

PD: T'he enviat una postal amb una foto i l'adreça de l'hotel, si tens un moment, escriu-me i diga'm què tal tot per allà. ;-)

Carta informal a una amiga en abreviació.
Ei, Maria!
Dncs, com ja saps, prto 2 dies a l'Àfrica de vcances, x desconnectar, veure món i viure 1 xperiencia realment flipant! Hauries d veure tot això, tu k ets tant tiquis-miquis! Al·lucinaries, és tot tan... Nse com explicar-t'ho pq ho entenguis. Aquí n hi han ni súpers, ni caixers automàtics, i molt - botigues i + botigues de roba, d les que t'graden tant a tu! Això és perfecte i horrible a la vgada. Tnta tranquilitat, bn ambient, paisatges preciosos..., xò alhora sber que aquí cada dia mort + d'un nen, que n es erspecta gens la dona, q hi ha explotació infantil... xò tot i això és impressionant, aqsta manera de sobreviure, com si aqsta qualitat de vida fos la més normal dl món. Ahir em van fer unes trenes x tot el cabell, ja veuràs d'aquí una stmana kuan em vegis, al·lucinaràs! B noia, et deixo q es fa tard aquí! 
1 petó i 1 abraçada.
(firma)


PD: T'he nviat 1 postal amb 1 foto i l'adreça d l'hotel, si tens 1 moment, escriu-me i diga'm com va tot per allà. ;-)